Sembla que per a alguns, la paraula «democràcia» només val quan els és còmoda. I quan no, s’invoca una lectura oportunista del Reglament Orgànic per justificar el que, en realitat, és molt més simple: por. Por a la veu incòmoda, por a les preguntes que destapen realitats, por a qui no forma part del sistema pactat i repartit.
Des del 27 de desembre de 2024, exerceixo com a conseller no adscrit del Consell Insular de Formentera, després d’haver estat destituït de la presidència mitjançant una moció de censura impulsada pel meu propi grup polític al Consell, El Partit Popular i Compromís, en col·laboració amb Gent per Formentera i el PSOE. Aquesta moció es va justificar amb un informe merament informatiu sobre ètica, sense cap valor jurídic, construït amb l’únic objectiu de desallotjar-me del càrrec. El motiu real? Ser una veu incòmoda per a qui havia estat al poder i per a qui ara el volia ostentar.
Els qui avui manen al Partit Popular de Formentera em varen utilitzar per guanyar unes eleccions després de vint anys de fracassos, incloent-hi governs que acabaren amb mocions de censura a alcaldes per greus irregularitats urbanístiques. I un cop recuperat el poder, no varen trigar a posar en marxa la maquinària de partit per fer-me fora i quedar-se amb el control del Consell. Varen orquestrar una campanya contra la meva persona, atacant la meva imatge de manera deliberada, i sense importar-los el dany col·lateral que causaven a la institució i als ciutadans. Fins i tot varen abandonar el Consell durant sis mesos només per presionar i preparar la moció de censura, deixant els treballadors i la ciutadania en una situació de desemparament institucional.
Des d’aleshores, l’assetjament ha estat constant. S’han bloquejat totes les accions polítiques que he intentat dur a terme tant com a conseller com a diputat al Parlament. Han intentat invisibilitzar-me, excloent-me de la Junta de Portaveus —on hi podria participar si així ho decidissin— i d’altres òrgans col·legiats com la Junta de Seguretat i altres. Fins i tot han desplaçat el despatx del diputat de la seu institucional del Consell —on el reglament estableix que ha d’estar— a un espai impròpiament habilitat al centre de dia, literalment a un quartet de trastos al costat dels urinaris. Allà és on, segons el Partit Popular, he de rebre ciutadans i autoritats com a diputat per Formentera.
La darrera mostra d’aquest menyspreu institucional —i la raó d’aquesta nota de premsa— és la decisió del president del Consell, Óscar Portas, de no incloure a l’ordre del dia del pròxim ple les quinze preguntes que vaig registrar en temps i forma, com cada mes. Per justificar-ho, diu haver reinterpretat l’article 89.1 del Reglament Orgànic. Quan vaig demanar un informe jurídic signat per un lletrat que avalés aquesta decisió, se’m va negar en tot moment. A dia d’avui, no he rebut cap resposta formal, però l’ordre del dia parla per si sol: les preguntes no hi són.
En aquest cas, sorprèn especialment el paper de la secretaria accidental del Consell, figura que ha de velar per la legalitat, que ha actuat com a còmplice necessària d’aquesta vulneració. Ha signat i autoritzat l’ordre del dia del pròxim ple sense exigir ni aportar cap interpretació jurídica escrita que avali aquest important canvi de criteri sobre la participació dels consellers de l’oposició. Un fet greu, tenint en compte que el dret a la fiscalització és un dels pilars fonamentals del funcionament democràtic d’una institució.
Negar el dret a formular preguntes orals en ple a un conseller de l’oposició suposa una vulneració flagrant del principi de pluralisme polític, de la llibertat d’expressió i del dret de representació democràtica. El que està en joc no és només una qüestió reglamentària: és el dret dels formenterers i formentereres a ser representats, a tenir una veu crítica i independent que fiscalitzi l’acció de govern.
Davant aquesta situació, demano als grups de l’oposició que varen donar suport a la moció de censura —PSOE i Gent per Formentera— que es manifestin públicament. És moment de saber si avalen aquest estil de governar que s’ha instaurat al Consell Insular: autoritari, restrictiu i clarament allunyat dels valors democràtics. ¿Això formava part del pacte que van signar per fer fora un president elegit democràticament?
Una cosa són les idees i els valors polítics, legítims i respectables. Però una altra ben diferent és la defensa de la legalitat, dels drets fonamentals i del funcionament democràtic de les institucions. Aquesta línia vermella no s’hauria de creuar per part de ningú, sigui quin sigui el seu color polític.
Per cert, m’agradaria saber si n´estan al corrent i que en pensen des del Partit Popular de les Illes Balears amb la manera com el seu equip a Formentera ha gestionat l’arribada i l’exercici del poder. Últimament no n´estan massa pendents d´aquesta illa.
