La cultura és la manera de viure en comunitat d’un grup social heterogeni.
Ho deia , més o menys així, el poeta angloamericà T. S. Eliot. (Thomas Stearns Eliot)
La cultura d’Eivissa que he compartit durant dècades venia d’un món ancestral d’escassetats compartides.
Avui dia, l’especulació, el consumisme, la pretensió i l’exhibició han fet quasi desaparèixer aquella forma de vida. Fins i tot, les antigues tradicions s’han convertit amb escenografies sense ànima.
D’aquella cultura en queda algun testimoni i el més visible i significatiu és el del Club Nàutic d’Eivissa. De si és possible que, amb el temps, sorgeixi una nova societat com la que va fer instituir aquest Club, no se’n tenen senyals que ofereixin optimisme.
El Club Nàutic encara batega, està viu i segueix mantenint encesa la flama de relacions socials obertes a tothom. Ara és vist com un petit tros de terra damunt la mar, desitjat per especuladors pocavergonyes, que no entenen ni estimen el paper i el significat d’aquest Club i del que representa per la identitat de la societat eivissenca.
Cal recordar la històrica, lliure i neta plaça d’aigua que va ser la badia del port d’Eivissa per a l’illa, i com va acceptar, amb naturalitat, la solitària incrustació del petit Club Nàutic el 1925 amb la nova drassana. Als anys 60, va començar la ocupació desordenada, apedaçada i destructiva d’aquella aigua tan tranquil·la. I així segueix…com també segueix a l’illa.
El Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible, del qual depèn Ports de l’Estat, ha adquirit aquesta nova denominació, adaptada als temps de correcció que corren.
El Club Nàutic té també com a bandera, des del seu origen, valors de sostenibilitat públics. Valors que s’han anat adaptant a les necessitats socials dels nous temps per relacionar-se amb la mar, servint-se d’ella amb el màxim respecte.
Els nombrosos socis del Club representen quatre generacions de ciutadans que s’han anat transmetent i ensenyant experiències, amb el sentiment de pertànyer a una societat que simbolitza valors molt diferents als de les poderoses marines veïnes, que envaeixen el port eivissenc.
L’alternativa a la continuïtat del Club Nàutic, amb les activitats que ara el defineixen, sembla encaminada a quedar en mans del molt lucratiu negoci d’aparcament de barcos de luxe i possibles restaurants afins.
No és solament “SALVEM ES CLUB”. És també “AUTORITATS, SALVIN VOSTÈS ES CLUB”; una institució arrelada i ben ancorada a la societat i a la ciutat. NO L’ENFONSIN, NO LA DEIXIN MORIR.
Si el Club Nàutic d’Eivissa desapareix, quedarà liquidada definitivament una manera de viure i de ser dels ciutadans d’Eivissa. Deixin que la gent que formem el Club puguem seguir estimant l’illa i el seu mar, que és el de tots.
Els que avui estem aquí, i que vàrem ser-hi també fa un any, som el testimoni de que no volem que, amb l’ofegament del Club, s’esborri del tot el que queda d’una cultura que volem seguir transmetent a futures generacions.
Gràcies per haver vengut.
Elías Torres Tur
